Dia mundial del son feliç

Estàndard

dia mundial sonÉs cert, aquest post arriba tard, però són les coses de la maternitat: arribes tard als llocs perquè just en el moment de sortir de casa has de donar teta o has de canviar un bolquer amb una caca inesperada; et despistes i t’oblides de compromisos adquirits; t’adorms així que t’asseus… o publiques els posts alguns dies més tard del que toca. Grandeses de la maternitat, què més volem!

El 29 de juny es va celebrar el dia mundial del son feliç. Em sumo a la iniciativa i avui escric el meu post sobre el son infantil. #adormirfelices

És evident que si hi ha necessitat de celebrar un dia com aquest és que hi ha alguna cosa en el son infantil que no va bé. Cal que hi hagi un dia com aquest per continuar lluitant contra l’imperi Estivill, aquell que ens fa entendre que els nens i nenes han d’aprendre a dormir sols des de ben petits i dormir tota la nit d’una sola tirada. Qui ha tingut fills sap que això no és així. Tot i així, el llibre on el senyor Estivill exposa aquest mètode (que no és pas seu, per altra banda, sinó que repeteix les paraules de Ferber) continua sent la referència quan vas a una llibreria i demanes un llibre sobre el son infantil. La majoria de la gent continua pensant que aquesta persona és una eminència en el tema i que allò que ell diu és allò-que-hauria-de-ser en tots els nens i nens.

Doncs bé, això no és així. Hi ha molts altres llibres  que tracten el tema del son infantil des d’una altra òptica (recomano Dormir sin lágrimas, de Rosa Jové), entenent que per aconseguir que les criatures dormin cal acompanyar-les en el procés amb amor i afecte, agafar-les amb braços tantes vegades com sigui necessari, i no pas deixar-les plorar soles al llit.

Tot i això, el conegut mètode Estivill està molt estès i hem de preguntar-nos per què. Per què ha resultat tant aquest mètode? La resposta, evidentment, la trobem quan ens adonem de les exigències del món neoliberal, on la dona ha de reincorporar-se al mercat laboral tot just quan fa quatre mesos que ha acabat de parir. Una barbaritat.

Amb una criatura de quatre mesets (cinc si ha pogut sumar a la baixa per maternitat el mes de vacances), tot just acabant de sortir de la recuperació després del part, mantenint encara una lactància exclusiva (recordem que la recomanació és començar a introduir l’alimentació sòlida cap als sis mesos) i amb una dinàmica de son que es veu marcada per aquesta lactància, la mare ha de reincorporar-se al seu lloc de treball. A tota la despesa energètica que comporta la criança del seu fill o filla ha de sumar-hi, ara, les vuit hores de feina. L’esgotament a què pot arribar és terrible.

Així ens trobem amb mares amb un ritme trepidant de feina durant el dia i que, durant les nits, molt probablement no dormen més de 5 hores seguides. Sovint, els comentaris que aquestes mares reben (rebem) de l’entorn no ajuden a conciliar la situació sinó que l’empitjoren. Solen ser comentaris de l’estil “Aquesta criatura comença a ser prou grandeta per dormir a la seva habitació, d’una sola tirada tota la vinyeta nado tetanit, i no pas tenint esclavitzada la seva pobra mare”. Comentaris que no ajuden a mantenir la lactància i que, a més a més, fan incrementar encara més la sensació de cansament de la mare.

Segurament, doncs, quan aquesta mare porti una, dues, o tres setmanes intentant mantenir aquest ritme, vulgui, per qualsevol mitjà que la seva estimadíssima criatura dormi d’una sola tirada durant tota la nit. No pas perquè això sigui el que més convé a la criatura sinó perquè això és el que ella necessita. I és llavors quan s’aferra a qualsevol que pugui garantir-li hores de son seguides. I aquí apareix el senyor Estivill, que va venent llibres gràcies a l’esgotament d’aquestes mares.

El problema el tenim, doncs, no tant en aquests mètodes que ens volen fer creure que els nens aprendran a dormir a través del plor, sinó en l’estructura i concepció mateixa del món laboral, que entén que la dona només és productiva quan es re introdueix en el mercat i no pas mentre inverteix temps i esforç en criar amb amor, respecte, estima i dedicació els seus fills, futurs ciutadans d’aquest món.

Gràcies, doncs, senyor Estivill, per perpetuar-nos en aquest sistema que ens ofega.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s