Amb la maternitat es mouen coses, això ho sap tothom. De cop, quan ets mare, alguna cosa comença a grinyolar; ja no et sents còmode amb allò que abans et satisfeia, ja no t’adaptes als ritmes que ahir havies mantingut, ja no t’omplen les mateixes converses. La maternitat ens sacseja i, de vegades, aquest moviment intern que sentim quan som mares ens fa dir quelcom que no sap tothom. I és justament això el que fa Cira Crespo al llibre Maternalias: fer sortir a la llum allò que fins ara havia restat ocult i havia estat ignorat pel discurs històric dominant.
Portada del llibre Maternalias, de Cira Crespo. Editorial Ob stare, 2013.
L’embaràs i naixement de la seva filla canvia el centre d’interès de Crespo, que ens explica com en ple procés d’escriptura de la seva tesi doctoral i havent-se quedat embarassada comença a avorrir-se de fer història. I això fa que decideixi posar-se a analitzar, mitjançant la seva pràctica com a historiadora, totes les inquietuds que se li desperten arran i entorn de la maternitat. El naixement de la filla desencadena el naixement del blog, i és a través dels anàlisis que allà planteja que deixa de grinyolar-li la història i es carrega d’energia per tornar a encarrilar la seva pràctica professional: “Recuperé las ganas de hacer historia, porque ahora esa historia estaba fuertemente vinculada con mi vida. Las historias que tejía me ayudaban a dar significado a mi cotidianidad”. I neix, així, Maternalias, un llibre la lectura del qual ens ajuda, a nosaltres també, a donar significat a la nostra quotidianitat.
Efectivament, hi ha moltes maneres de fer història, però massa sovint, la història “que fa història” és la de les grans gestes, la dels grans homes… la història dels discursos dominants. La Cira, a Maternalias, recupera la història narrada a cau d’orella, la que han anat teixint les mames al llarg del temps mentre alletaven les seves criatures (o les criatures de les veïnes), mentre se les carregaven per a desplaçar-les, mentre les bressolaven per adormir-les, etc. La història de la maternitat.
Començant pel mateix concepte de maternitat, va desgranant temes que s’hi relacionen, tals com l’embaràs i la figura de la dona embarassada, la lactància, el proteig, l’hàbit de dormir o no amb els nens, etc. i ho va fent des d’una perspectiva històrica, llegint els pocs documents que en parlen, buscant aquelles imatges que ho expliquen. Teixeix el seu discurs bevent de totes les fonts que va trobant per anar configurant un relat entorn la maternitat. L’exercici que fa per recuperar aquesta història és molt interessant, sobretot si tenim en compte que el mon de les criatures i de les mames s’ha mantingut als marges del relat històric hegemònic. I mitjançant aquest interessant exercici descobrim com s’ha construït la maternitat en una societat patriarcal i fortament marcada pel cristianisme. I en recuperar-ho, el llibre s’erigeix com un clam a la vida i a la maternitat, un clam contra les estructures patriarcals, capitalistes i occidentalistes.
Esperem que la maternitat continuï sacsejant a moltes altres dones i que les continuï portant a allà on tot grinyola i on res ens ressona. Perquè és justament des d’aquest punt on decidim donar un gir a les nostres vides i dirigir-nos cap a allò que veritablement ens satisfà. I esperem que a la Cira li continuï satisfent aprofitar la seva experiència com a historiadora per a continuar-nos revelant, en el seu blog o en nous llibres, les mil i una històries de la maternitat, xiuxiuejades a la penombra, lluny del focus de la història dominant.
mamamireia 